És evident que Estellés va trobar un pare literari en l’obra d’Ausiàs March. O potser fóra més adient afirmar que Ausiàs March va elegir la seva continuïtat en molts aspectes de l’obra d’Estellés: les imatges i comparacions de to familiar i domèstic, derivades del treball quotidià, l’agosarament en la dicció col·loquial i popular, el trencament amb les poètiques anteriors o contemporànies, l’entestament en els temes amorosos o sexuals i el dramatisme fosc i torturat davant la realitat insuperable de la contingència humana. Podríem dir que Ausiàs March és el seu gran ídol i que algunes vegades s’atreveix a comparar-se amb ell.