Una gota de temps és, com diu Arcadi Oliveres en el pròleg, un exercici doble: d'una banda un diari íntim de les seves vivències, i de l'altra un exercici de memòria històrica, col·lectiva, de l'Argentina i de l'Amèrica Llatina. I és una anàlisi profunda i una denúncia contundent de les causes que abocaren el seu país i el seu continent a uns anys de cops d'estat, de dictadures militars, de terrorisme d'Estat, d'assassinats, de desaparicions de persones, de tortures, de segrestos, de robatori i apropiació de fills de segrestats, desapareguts o assassinats. En paraules del mateix Adolfo, transmetre aquestes experiències «és una manera de fer memòria i d'ajudar a comprendre la nostra història, per recuperar valors que il·luminin el present i ens permetin anar construint el futur». La paraula i la trajectòria d'Adolfo Pérez Esquivel constitueixen un referent ineludible per a tots aquells que lluiten per construir una societat més justa i més humana.