Ultra la forma autàrquica-L'art sense significat agrupa una selecció de textos amb què Gabriel acompanya el periple de construcció del corpus de la seva obra. L'esclat de l'obra en el real l'obliga a revisar tant la naturalesa del succés de generació i eclosió de l'artefacte artistic, com la naturalesa de la seva legitimitat sentitològica, com el destí del seu esdeveniment, com les relacions amb la seva pròpia consciència. En aquests textos, Gabriel es posiciona davant de l'art, sense la voluntat de construir un sistema que faculti la predació de l'essència significacional de l'obra. Entén aquest supòsit com un esforç desviat que condueix a error, que redueix l'art a un sistema de llenguatge, d'expressió i procés del món, més que no pas entendre'l com un sistema de pensament, de comprensió del món.