A través de dues veus narratives paral·leles, el pintor Marc Font ens presenta dos moments concrets de la seva vida. Amb la primera veu, emmarcada l'any 1988, ens narra l'experiència de la mort de la Núria durant les festes de la Patum de Berga. Amb la segona, ens trasllada a mitjans dels anys setanta, a l'exili d'un internat de Vic. Així, ens reporta diversos episodis d'un temps crucial de la seva adolescència i, per extensió, de la societat catalana: la mort de Franco i l'eufòria viscuda durant els primers passos de la subsegüent i fràgil democràcia. Inspirada a partir d'uns fets reals, Els ulls de la Geganta Vella és una ficció autobiogràfica, que no deixa de ser una novel·la que incorpora instants cabdals de la pròpia història individual i col·lectiva.