El temps llençat al pou significa l'ocasió feliç, per al lector de poesia en català, de retrobar-se amb Pere Rosselló Bover, setze anys després del celebrat L'hort de la //una. La demora en la publicació ens informa de la minuciositat i el rigor amb què l'autor ha encarat la tasca de maduració del seu estil. Si, com volia Gabriel Ferrater, la poesia és "la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d'un home", aleshores s'ha d'afirmar que Pere Rosselló Bover ha acomplert aquí l'objectiu, i amb sobrada solvència. La identitat individual -escindida entre el passat i el present, entre allò que roman dins el record i allò que s'ha vist arrasat per l'oblit, entre l'enlluernament del desig i la duresa de les constatacions immediates-, és la temàtica a partir de la qual, amb una escriptura afermada en la solidesa i l'elegància, l'autor 1 ordeix un discurs sobre la dignitat personal que ens commou, ens acompanya i ens reconcilia amb la pròpia experiència.