Les sirenes han decidit no parlar i s'obre un mar carregat de necessitats, d'històries a mig acabar que només són com pinzellades subtils, com un reflex lleu de tot allò que pot arribar a ser la vida quan se li dóna carta blanca per fer el que li surti del nas. Literatura d'urgència, de batalla, de transports públics i també de reflexió i neguit. Trets directes i subtils que fan que llegir es converteixi en un exercici d'introspecció amb possibilitat d'escollir el grau d'intensitat que es vol utilitzar a cada moment. Ben mirat, tampoc no fa cap falta que les sirenes parlin.