Últim llibre de Jaroslav Seifert (1901-1986), Ser poeta té la virtut d'haver quedat com el seu millor llibre, com a resum i tancament de tota la vida, quan aquesta arriba al final. Edifici de la memòria, per aquestes pàgines desfilen els records de la Praga viscuda i somiada, les experiències de les guerres, la música, el desig, els amics vius i morts, el cercle càlid de la dona... i el fet d'escriure poesia, la vivència de ser home i ser poeta al llarg d'un segle molt sotraguejat. Un llibre definitiu en el panorama de la poesia txeca, insígnia de la generació que va néixer amb el segle XX.