«En aquells moments, un soroll maleït, un xiulet estrident trenca el silenci d'aquell lloc sant. El Joan i la Roser només veieren una llum encegadora que els cobrí íntegrament. Andorra ja no existia». Els protagonistes, supervivents d'una catàstrofe nuclear protegits per un objecte que els salva i els transporta a través del temps, retornen al passat des del futur. La història comença cap enrere, del 1999 reculen fins al segle XIII i a partir d'aquí fem un viatge per diferents èpoques de la història d'Andorra. Una història que avança segle rere segle en pau gràcies al tarannà negociador dels homes d'Andorra, que saben resoldre els conflictes amb la força de la paraula. Els dos personatges de la novel·la són un exemple d'andorrans lleials, generosos, tolerants... uns prototipus que l'autor de la novel·la voldria per al seu estimat país. Juli Minoves va escriure la novel·la quan tenia 18 anys, l'any 1988, una data important per a la història d'Andorra, ja que se celebrava el setè centenari de la signatura del segon Pariatge, el text jurídic bàsic en què s'assenten els fonaments d'aquest petit país dels Pirineus. Aquest primer text constitucional establert el 1278 va ser la inspiració per escriure aquesta obra, que explica els fets essencials del passat andorrà. Una novel·la imaginativa i actual que ressalta aquests valors de diàleg tan necessaris en un món on, per desgràcia, encara no hem pogut eradicar la violència. L'obra, publicada pel Govern d'Andorra l'any 1988, va merèixer el Premi Fiter i Rossell en l'XI Nit Literària Andorrana.