No hi ha dubte que l'arqueologia i els arxius -sobretot els gironins- encara ens amaguen fets i documentació. A mesura que els col·laboradors anàvem aprofundint i revisant els capítols, hem anat trobant més materials, antics i moderns. Hem estirat el fil d'Ariadna fins allà on ens ha estat possible, i al cap i a la fi, bo i posant en ordre tots els materials, hem apreciat que encara ens queda feina per fer. Comptat i debatut, però, podem demostrar avui, més i millor, que un poble el qual en aparença no semblava que tingués massa història, en té i molta! Com no podia ser altrament, fins i tot tenim referents prehistòrics, tenim a més, història antiga, ibèrica, romana, visigòtica, medieval, moderna, contemporània i un aplec d'història col·lectiva que no podíem passar per alt: història del folklore, dels costums, de la industrialització, de la demografia, del medi natural, dels artistes, la història del teatre a Sarrià de Dalt, la història d'un esport pioner, que amb més de cinquanta anys a Sarrià molts vam conèixer i vam practicar amb el nom de balonmano, l'origen i el desenvolupament d'un grup juvenil i una revista que també deixaren petja política i intel·lectual en els darrers anys del franquisme, Carrilet, etc. Tota aquesta història col·lectiva va ser Sarrià...