"No hi ha raons objectives, palpables, que sàpiguen narrar en paraules -pobres paraules per explicar l'inexplicable!- aquests mínims fragments que atenyen el miracle, la gràcia, la intemporalitat o la immortalitat: un tast del que entenem per divinitat. És el món daurat de què parlen els savis de totes les èpoques, l'interregne de la bondat i la bellesa que sostenen el món amb columnes fermes, el cel que prediquen tots els credos religiosos, la pau angèlica i coral, la plenitud que anhelem tots els humans." Aquestes paraules preliminars de l'autora sintetitzen a la perfecció les intencions i els continguts dels poemes que configuren aquest Santuari grec. Teresa Costa-Gramunt recorre amb aquest llibre un nou tram dins el llarg i perseverant itinerari de recerca espiritual i estètica que basteix la seva concepció de la poesia, una de les més singulars i personals de la literatura catalana actual. De l'antiguitat clàssica als nostres dies, de la mort a l'infantament, de la percepció d'allò inefable a la impossibilitat d'anomenar-ho, de la intuïda plenitud dels déus a la percepció d'allò aparentment ínfim, Teresa Costa-Gramunt ens convida -o ens desafia-, com William Blake, a "sostenir l'infinit al palmell de la mà".