Sant Francesc (1895) recull tres moments de l'estètica i la biografia de Jacint Verdaguer. El poema inicial, Sant Francesc s'hi moria (1869-1874), s'inscriu en una formulació romàntica vinculada a la hipotètica estada del Sant d'Assís a la Plana de Vic. Els romancets del Salteri frariciscà... (1882) són 1'obra d'una militància apologètica i el treball d'un poeta al servei de 1'Església. Finalment, en els poemes (le 1895, Verdaguer va interioritzar les essències del francis- canisme i hi va dissenyar un mirall que reflecteix les angoixes (le la seva tragèdia. Sant Francesc, doncs, presenta la història d'una metamorfosi i un viatge de 1'èpica a la lírica: primer, cap a 1a pedagogía de la propaganda catòlica, per acabar en un llibre madurat com una experiència lírica.