Reliquiari és un conjunt d’accions líriques en clau de poema, escrites entre els anys 1973 i 1976 que l’autor publica per primera vegada, vint-i-cinc anys després. Davant del panorama desolador i desconcertant dels primers anys de la dècada dels setanta del segle vint, quan la memòria literària havia desaparegut a causa de la guerra civil, el poeta avança entre fórmules i mots, entre accions i pauses, cap a una meta encara per revelar. Reliquiari és el descobriment de la mirada com a eina imprescindible per aprofundir el coneixement i la poètica. És també la ruptura definitiva amb un aïllament injust, la necessitat de refer els aspectes passius d’una societat acostumada a resistir els embats de la dictadura, les ganes de fugir d’estudi, de construir un somni possible, de defensar-se dels abusos de la realitat, de contribuir a la lliertat amb l’expressió genuïna de l’imaginari. En definitiva, l’afany d’escapar de la tristesa i de l’esclavatge d’una educació políticament reaccionària i religiosament perversa.