Home de molts oficis, inquiet i culte, Bret Harte (18391902) fou, per un temps, 1'escriptor més ben pagat del seu país. Respecte de la seva trajectória cal dir que Harte va apadrinar els inicie de Mark Twain, sentia devoció per Dickens i que, tot i el suport encomiástic de Jorge Luis Borges, la seva literatura és encara poc coneguda fora dels Estats Units d'Amèrica. La part més interessant són les primeres narracions, que avui apleguem amb el títol de Relats del Far West. Històries vigoroses i d'un realisme cru que no deixa de banda ele aspectes pintorescos ni uns detalle de poesía i de nostàlgia. Jordi F. Fernández destaca, en el próleg, 1'eficácia del retrat "d'un món nou que es construeix prescindint de bona part de les convencions socials heretades del món vell" i " la creació d'uns personatges gairebé arquetípics dels quals exacerba 1'aspecte emocional fins al llindar del melodrama". Compartint o no l'enyor de Bret Harte davant d'un món rural rude i heroic en declivi, és fàcil trobar en aquests relats ele ingrediente dels millors westerns i la humanitat i la grandesa de les millors històries de Jack London.