“Les Reflexions sobre el procés de Maria Antonieta, es poden interpretar com un últim crit, tant més desesperat perquè la causa ja està perduda, per salvar Maria Antonieta de la guillotina. El crit d’una dona que pot entendre el dolor d’una mare en abandonar els fills a la seva sort, que sap que les llàgrimes vessades per mor de la calúmnia i la malevolència, i que comprèn bé el patiment de la caiguda.” Carlota Vicens Pujol