La realitat: el món creat i les lleis d’acord amb les quals existeix i evoluciona. I l’home, en aquest univers, constructor d’una societat que cerca el progrés i la felicitat a través de la política adient. Això només és possible assolir-ho actuant d’acord amb aquestes lleis universals que tot ho regeixen i a les quals tot se subordina. Però més enllà del coneixement científic, s’intueix que les coses tenen un significat que cal cercar i reconèixer. Aquest seria el desafiament últim –sempre vigent, sovint inabastable- de la història de la humanitat i allò que en última instància pot donar sentit a la nostra existència i als nostres actes. Aquest és el criteri: obrar d’acord amb les lleis segons les quals l’univers existeix és constructiu; obrar-hi de forma contrària és destructiu. Allò que distingeix l’home de l’animal és la seva capacitat d’adquirir consciència dels seus actes, d’obrar lliurement i canviar.