En un moment en què els catalans debaten en profunditat la seva pertinença a Europa, les seves relacions amb Espanya i els mateixos fonaments de la seva identitat per mitjà d'un nou Estat per a Catalunya, la publicació d'aquesta obra sobre el Quebec és particularment adient. La transformació de les relacions Quebec-Canadà, des de la primera victòria d'un govern independentista al novembre del 1976, dels referèndums del 1980 i el 1995 i de la hipotètica celebració d'un tercer referèndum, ofereix uns exemples importants per a Catalunya. És a la llum d'aquests esdeveniments que els catalans podran calibrar el camí que els cal recórrer per a arribar a les reformes constitucionals desitjades i ser reconeguts en funció dels seus propis trets culturals, socials i polítics. El Quebec i Catalunya representen casos similars d'afirmació nacional i els Estats en què es troben són més aviat refractaris a reconèixer la seva identitat nacional i intenten imposar-los polítiques uniformitzadores i individualitzadores. Això comporta que sovint quebequesos i catalans retreguin als governs centrals d'Ottawa i de Madrid d'actuar amb desconsideració respecte de les comunitats nacionals històriques i d'utilitzar la seva posició hegemònica per imposar regles del joc en nom de l'interès nacional. Aquesta obra ofereix propostes avantguardistes amb vistes a l'afirmació del Quebec i, de retruc, de Catalunya com a Estat-regió, tot abalisant els camins que encara cal recórrer i insistint en els valors liberals que cal emular i el pluralisme «societal» que cal aprofundir.