Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311 ) fou un metge destacat a qui els reis catalans i els papes confiaren la seva salut i encarregaren diverses gestions diplomàtiques. Teòleg lúcid i original, escriví diverses obres en les quals feia una crítica del cristianisme superficial del seu temps i proposava retornar a la "veritat del cristianisme". El seu anunci apocalíptic li comportà una polèmica amb els teòlegs de París i amb els dominics. Ja mort, una sentència datada a Tarragona l'any 1316 condemnà algunes de les seves tesis. Les seves obres teològiques tracten temes diversos: les inicials especulacions cabalístiques (Allocutio super significatione nominis tetragrammaton) donaren pas a tractats apocalíptics, sobretot De mysterio cymbalorum Ecclesiae; en l'Ars catholicae philosophiae propugna que l'Església es prepari per a vèncer l'Anticrist. Però les obres més valuoses, originals i genuïnes d'Arnau, que trasllueixen un cristianisme molt radical i profund, semblen ser les de temàtica autènticament espiritual, entre les quals hi ha el Tractatus de prudentia catholicorum scolarium i l'Allocutio christini. Aquestes cinc obres són traduïdes ara per primera vegada al català en aquest volum.