“Un temps enrere vaig voler la glòria”, com el meu admirat Joan Llacuna volia la seva corona de llorer. La vaig tenir i la tinc. La Història no hauria de ser ocultada, sinó alçada perquè se’n veiés la llum [...] “Flux i reflux d’arenes obstinades” fan que, els últims anys, la sorra ben calculada de gestors culturals, instigadors i detentors de cànons i memòries hagin volgut cobrir l’obra notable d’aquesta escriptora que ara us parla, “centra dolguda, incendiada”, per ofegar la seva veu [...] Recordeu que “l’aigua s’emporta, lenta, la cistella dels prínceps”. Ells, els dictadors, passaran. Però la meva literatura “no defalleix ni amb la sang del capvespre”.