"La darrera nit a Nàpols el vent va canviar i el cel començà a aclarir-se; al matí, em vaig despertar dins la llum del sol, i amb un sentiment d'impaciència pel viatge. Vaig passejar la vista sobre la mar Jònica, no només -com havia fet sempre abans- del tren o del vaixell de vapor estant, sinó com un llarg i pausat privilegi; hi veuria les costes on van estar Tarentum i Sybaris, Crotona i Locri. Cada home té el seu desig intel·lectual: el meu era escapar de la vida que havia conegut i somiar per mi mateix en el vell món que havia omplert la deliciosa imaginació de la meva infantesa. Els mots de Grècia i Itàlia m'atreien com cap altres paraules: em feien jove de nou, i reviscolaven les entusiastes impressions dels temps en què cada pàgina en grec o llatí que obria era una nova percepció de meravelles. El món dels grecs i dels romans era la meva terra de fantasies, qualsevol citació en aquelles llengües m'emocionava singularment, i n'hi ha fragments de poemes que no puc llegir sense un mínim entelar-se'm de llàgrimes els ulls, i que no podia repetir en alt perquè la veu em fallava. A la Magna Grècia les aigües de dues fonts, d'ambdós móns, es mesclaven i fluïen alhora, i com d'exquisit seria sempre aquell corrent! George Gissing