El període en què es va desenvolupar la carrera del tenor català Pau Civil va coincidir amb l'última gran època de l'òpera, època que es va truncar dramàticament amb el desenllaç bèl·lic a Itàlia el 1943. Va ser un període de grans mestres, de grans cantants i d'un públic entès i participatiu, com mai més s'ha repetit. Aquest llibre és la biografia d'un artista que va creure en la seva vocació i que va lluitar per la conquesta d'un lloc en el firmament líric. Ha estat escrit pel seu fill Sergi a partir de les notes autobiogràfiques que Pau Civil va deixar. També ha utilitzat nombroses recensions de premsa que donen testimoni de les virtuts de l'artista i reflecteixen, al mateix temps, el context líric de l'època. El treball de recerca s'ha completat amb visites a hemeroteques d'Itàlia i d'Espanya. S'hi inclou també un ampli resum de la cronologia i una discografia quasi completa. Les anècdotes i les referències a l'ambient líric de l'època fan que aquesta sigui una biografia viva i, alhora, un testimoni fefaent d'un període de la història de l'òpera.