"Som uns quatre-cents, però sempre som els mateixos", descriu gràficament l'actual cap d'una de les bones famílies de Barcelona. Tant se val que defensin idees d'esquerra o de dreta, que aixequin la bandera del catalanisme o que forcin 1'ús del castellà en la intimitat, que es vinculin a l'empresa, les finances, la cultura, l'Església, la universitat o 1'esport. En els principals òrgans de decisió de la societat catalana, públics o privats, solen aparèixer els mateixos cognoms. Les rivalitats no deixen de ser sovint aparents i sempre es troba la manera de llimar asprors i evitar enfrontaments. El cèlebre oasi català -envejat per uns, reprovat per altres- no és sinó el reflex d'una sòlida connivència d'aquestes elits familiars que han marcat i marquen el pas de la nostra història recent. Cullell i Farràs, autors de 1'exitós El 23-F a Catalunya, s'han ofert de guíes per explorar els racons i els lligams inèdits de les veritables nissagues de poder de Catalunya.