En l'obra de Sallent s'hi amalgama el lirisme més pur amb un humanisme que sembla inspirat en la poesia oriental i en alguns moments s'hi endevinen espurnes de Rabindranath Tagore. A voltes supera amb escreix la dificultat que representa expressar les idees més pregones en una senzilla quarteta per deixar-se anar tot seguit per un anarquisme poètic que té, no obstant, l'encant de la perfecció i de la bellesa. (Eugeni Llos i Pagès)