Nitrato de Chile A final de 1969, un pintor rus i un escriptor francès arriben a una petita ciutat catalana. S'hi estaran gairebé un any, convidats per un empresari mecenes. Tots dos fugen del seu passt, encara que no se n'acaben de sortir del tot. Amb el pas dels mesos, la relació entre els dos artistes s'anirà fent cada vegada més estreta, i la seva concepció de l'art canviarà sensiblement. L'aparició de la Marta, una noia que freqüenta l'ambient de la progressia clandestina de la ciutat, introduirà moments de felicitat, però també d'angoixa, entre el pintor i l'escriptor. Amb una prosa matizada i una cura extrema pels detalls, la primera novel·la de Jordi Llavina es mou entre la narració psicológica i el quadre de costums. La impossibilitat d'assumir el propi passat, a tensió en les relacions amoroses i en les de veïnatge, així com un cert escepticisme davant l'expressió artística: aquests són només alguns dels temes d'una història que va avançant sobre un fons d'època en què, entre altres elements, destaca el cartell -fet de rajoles negres i grogues- de Nitrato de Chile.