L’amant que va arribar i se’n va anar de matinada, el record de la persona morta que va deixar un estigma inesborrable a la vida i dins l’ànima d’aquells éssers amb qui va compartir instants de joia i de tendresa, de soledat i dolor. El poeta mateix que es redescobreix en la paraula escrita i que regala al món. Aquesta vegada, però, la tristesa ha deixat pas a la serenitat i a la contemplació tranquil·la d’una existència observada des de la llunyania, des d’un reducte de pau i harmonia que l’autor ha trobat en els versos i en la companyia d’aquelles persones que estima de veres. Un cant a l’amor i a l’esperança quan s’esvaeixen els somnis i sembla que ja no ens quedi res.