Els murs de l’odi és un poemari aparentment eclèctic, en el qual l’autor parteix d’un homenatge a un dels cims de la literatura mundial com és Les fleurs du mal, de Baudelaire, per tal de fer una repassada a les seves pròpies dèries i obsessions, que van des de la presència constant del record com a primum movens de la vida fins a la visió solemne del dubte com a part integrant de l’amor tot passant per incursions en una poesia social que beu de les fonts de la quotidianitat i l’observació de la irracionalitat del comportament humà.