El romàntic Goya ho deixà escrit a l'angle esquerre d'un dels seus Caprichos: "El sueño de la razón produce monstruos". Una frase que sol interpretar-se com una advertència. Però advertència, de què o sobre què? Qui amenaça: el somni o la raó? Tal vegada fos millor interpretar-ho com a descobriment i projecte de resolució conciliadora entre el ying i el yang de l'experiència humana, la conjugació dialèctica entre el jo diürn i el nocturn que ens resumeixen i ens expliquen. [...] Monstres, símbols, mites, representacions sorgides de la nostra necessitat d'exorcitzar els fantasmes de la pedra angular del nostre ésser, del nostre pensar i del nostre actuar en la nostra doble dimensió individual i col·lectiva: la por. Donar forma a la por per poder donar-la després als seus botxins. Primer: conèixer, conèixer-nos. Després, lluitar per redimir-nos. Però no tots servim per això, o no tots estam disposats a arriscar la pell a l'aventura; millor enrotllar-nos cap a dintre en un sòrdid exercici d'immolació i oblit. Si de cas, delegam: en el Poeta (o el Filòsof: el nom què té més), és a dir, en aquell que se sap i se sent obligat a penetrar en el més profund de la realitat, en els abismes més pregons i inquietants del coneixement, i a tractar de mostrar-nos la llum al final del tortuós laberint que condueix a l'entrada de la caverna.