Amb un estil amè i gairebé narratiu, àgil i precís, que aconsegueix expressar en poques paraules reflexions de gran profunditat, Octavi Fullat aborda en aquest volum de memòries cinc grans temes: la seva vida -amb les incomptables personalitats que ha conegut-, la humanitat -que ell veu abocada a un futur incert-, Catalunya i els altres països de parla catalana, el sexe -com un dels motors de la vida dels homes- i Déu -ésser inabastable, que se'ns mostra i se'ns amaga. En la redacció del llibre Fullat s'ha imposat un exercici de sinceritat extrema: no enganyar el lector, ni enganyar-se. Es tracta, doncs, d'unes memòries lliures i, de manera inevitable, impertinents, perquè Octavi Fullat s'hi expressa amb una contundència i una transparència gens habituals. Diu el mateix autor: «Es tracta d'un conjunt de consideracions elaborades sobre els meus records sense perdre de vista el temps present. No és un text històric, sinó un recordatori biogràfic elaborat sense censura personal i organitzat temàticament.» Les memòries -les confessions, les reflexions, les vivències d'un dels filòsofs i educadors més influents a Catalunya en el segle XX.