Darrere dels contes d'en Joan Sala Gascons hi ha un home que s'emociona per les coses senzilles de la vida. Els seus relats et conviden a redescobrir i a mirar d'una altra manera els nostres espais més quotidians. Un exemple entre molts d'altres podrien ser els carrers de Barcelona: llegint Barcelona hom voldria anar-hi en el mateix moment que llegeix el relat i mirar-s'ho amb els ulls d'en Joan, uns ulls que et descobreixen una altra Barcelona, la dels pobres, la dels que no tenen res, la dels que dormen al carrer, la Barcelona que queda amagada amb les seves grandeses. Però llegint els relats d'en Joan Sala Gascons, també ve de gust anar a Praga i travessar una vegada i una altra el Pont Carles, com fa el protagonista d'El meu mestre. (AMARANTA GIBERT)