«Un matí que Gregor Samsa es va despertar d'uns somnis agitats, es va trobar metamorfosat en una bestiola monstruosa. jeia al llit d'esquena, que era dura com una cuirassa, i si alçava una mica el cap, es vela el ventre bombat, de color marró i solcat d'unes durícies arquejades, al capdamunt del qual l'edredó amb prou feines s'aguantava encara, a punt de llenegar del tot a terra. Un munt de potes, llastimosament esmerlides en comparació del gruix normal de les seves cames, li bellugaven davant els ulls, desvalgudes. » Així comenta La metamorfosi, un dels textos més angoixants de la literatura universal, on conflueixen algunes de les grans qüestions que obsessionaven Franz Kafka: la soledat, el sentit de 1'existència, 1'aïllament. Escrita amb un estil directe i sobri, aquesta parábola sobre la soledat de 1'home, incapaç d'entendre el món que 1'envolta, ha entendrit i esgarrifat alhora milions de lectors d'arreu del món.