Que un nadó expliqui els seus tres primers anys de vida des del seu punt de vista pot sonar insòlit, però si a més aquest nadó pertany a una família belga que viu al Japó l'assumpte encara resulta més peculiar. Amélie Nothomb ha escrit una novel·la divertidíssima en què, a través d'una criatura encara sense modelar per 1'educació dels adults, explica sense prejudicis com es veu el món quan hi acabes d'arribar i tot és nou i sorprenent. Adquirir la consciència d'existir i del propi jo, descobrir el llenguatge, conèixer les persones que habitualment t'envolten dóna peu a multitud d'anècdotes, i els malentesos es multipliquen quan els pares són europeus però la mainadera, la casa i el jardí són japonesos. És a partir d'aquestes premisses com la veu aparentment innocent que ens parla ens mostrarà la falta de comunicació real entre els humans -entre europeus i japonesos, pares i fills, rics i pobres-, i amb un humor subtil i reflexions intel·ligents ens conduirà per un univers en què les grans qüestions -el sentit de la vida, la mort, les relacions humanes es plantegen amb tanta senzillesa com profunditat.