Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona 1908-1983) va néixer com a escriptora a principis dels anys trenta i fou una de les set noves narradores que, en grup, van articular una incipient novel·lística moderna d'autora, en català, en el marc de la República. Totes van participar en l'esforç de normalització i modernització de la nostra cultura i de les nostres lletres, però Rodoreda hi pren un relleu especial per diferents motius. Des del compromís profund amb el propi temps, l'escriptora de Sant Gervasi va buscar una via literària efectiva sobretot a través de la novel·la (en la pràctica simultània del gènere i de la seva paròdia, des de l'enllaç amb la tradició i entroncant amb la modernitat); però la seva recerca, alhora, va prendre un nombre considerable de formes i es va manifestar en àmbits complementaris en la mesura que responia a uns plantejaments personals definits i a unes necessitats compartides, a un determinat context cultural. Al costat de Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir, Un dia de la vida d'un home i Crim, així, hi ha el conte, el teatre, la literatura infantil, l'assaig, la crítica, el periodisme i les entitats. Aloma, acabada l'abril de 1936 i tota una fita col·lectiva (el Premi Joan Crexells de 1937 en va canalitzar el reconeixement), fou un èxit perfectament comprensible d'aquesta trajectòria primerenca. Fou el corol·lari d'un periple inicial sense el qual no s'explica el que vindria després. Abans de la desfeta de 1939, van quedar assentades les bases essencials de l'obra de qui en la postguerra esdevindria una de les personalitats més destacades i d'un nivell qualitatiu més alt de la literatura catalana contemporània.