Aquest llibre és, en primer lloc, la memòria d'allò que hem menjat. Josep Pla, de fet, ens va mostrar el camí, a El que hem menjat, del fet que la cuina és memòria i evocació i de que, amb raó o no, la infància, per a molts afortunats, és el paradís del gust, i les mares i àvies les guardianes d'aquest tresor. És, per tant -seguint també el mestre-, un llibre dels secrets i delícies de la nostra vella cuina familiar, "l'única que val la pena conservar". Molt més en aquests moments, en què els grans canvis en la nostra societat i l'esclat de la cuina moderna i d'autor pot fer perillar seriosament l'existència d'aquesta cuina pròpia.