"Pàgines divertides, cruels, justicieres, amb el millor estil de la prosa de Voltaire, que arreglen comptes amb els seus mals records que administra hàbilment per atribuir-se el paper de víctima d'un tirà. En la qual cosa hi ha una gran part de veritat, però no és tota la veritat ni molt menys. A aquestes alçades això ja és el que menys importa. No el llegim com a cronista fidedigne, imparcial, escrupolós, el continuem llegint com una gran personalitat, tal vegada massa forta per ser sincera del tot, que maquilla els fets segons la seva conveniència, posant per als segles futurs. I ja hi som, som el seu futur, i podem llegir-lo no només sospesant el que conta, sinó també el que calla. I gaudint, amb un somriure als llavis, de com ho conta. Tal vegada això és el que hauria fet feliç el senyor Voltaire." Carlos Pujol