Màxima, la protagonista d'aquesta novel·la té els peus arrelats a la terra, i el pensament enlairat més enllà del mar i del temps que li ha tocat viure. Porta aquest nom per la patrona del seu poble, i, com ella, voldria sobrevolar les aigües i veure el món amb una perspectiva més ampla que la de l'època i l'indret on va néixer. A mitjans del segle XIX, en un llogaret de la costa catalana, una dona no tenia gaire més possibilitats que el matrimoni i la casa, però la inquietud personal de la protagonista i l'arribada d'una carta de gràcia, la porten a emprendre un llarg i penós viatge fins a una Cuba pre-revolucionària. Un viatge que, a la fi, es convertirà en un camí que la farà canviar a ella i a les generacions que li vindran al darrera. Màxima és, sens dubte, una novella singular, fins i tot extraordinària, que de ben segur colpirà i impactarà, tant per l'estil, el to i el llenguatge emprat, com per la originalitat de la història i la frescor que desprèn. Una novella hereva de la millor tradició i el millor estil de Mercè Rodoreda.