El tractor, vermell com la sang, que revolucionà el camp els darrers anys cinquanta esdevé el motor de la desgràcia al mas Miravalls i desferma l'odi entre germans, en una comarca d'interior, sense cap altre nucli urbà que un grapat de masies disseminades. La guerra, un espòs que no n'ha tornat, tres fills, la soledat consolada, l'accident d'un testament que ningú no sap o no vol llegir, els pins de l'obaga, la serradora, l'odi incontrolable o la Guàrdia Civil a l'encalç de qui s'embosca fan que, com l'envestida del porc senglar en sentir-se acorralar, aparegui instintivament l'afany de supervivència en un món declaradament advers. En aquesta segona novel·la, Antoni Pladevall torna a desplegar els recursos narratius de la llengua viva - de què ja se serví a La lliça bruta - per dur-nos ara a un passat proper i alhora feréstec, atrapat en la psicología d'uns personatges estridents enmig de la quietud d'uns boscos i uns camps de blat on, gairebé mai, no passa res.