Per viatjar, cal temps; els diners són secundaris. Per fer turisme, sobretot si és del que anomenem de masses, calen diners. Pagant, ens poden traslladar d’una punta a una altra de món en qüestió d’hores. La guia que teniu a les mans vol estar molt més a prop del viatge que del turisme. Vol apropar-vos als llocs passejant, perquè fins ara no s’ha inventat cap sistema millor. També vol incitar-vos a anar-hi amb calma: per satisfer la curiositat, per badar, perquè l’atzar faci de les seves i fàcilment pogueu capgirar la ruta proposada, perquè la percepció pels sentits entri en joc, per assaborir la diferència, per defugir el tipisme, perquè la sorpresa i el descobriment ens corprenguin, per tenir possibilitats de parlar amb la gent. Com que la intensitat d’un viatge no té res a veure amb els quilòmetres i de descobertes en podem fer a casa mateix, la proposta d’avui ens porta al poble de Mas de Barberans i als seus voltants, a la comarca del Montsià. Tant de bo el viatge us sigui profitós i pogueu fer vostre que “Cada turó que veig em diu vés més lluny, vés més lluny...”, com proclama una coneguda cançó.