Les set narracions de Heinrich von Kleist tenen un tret comú, la forja irrefrenable de la passió. L'escriptor romàntic desvetlla el destí d'una col·lecció de personatges -gairebé sempre dones- heroics, enfrontats a situacions límit. En el pròleg, Antonia Fony assenyala: «La pesta, el terratrèmol, la revolució, la guerra, la violació ens fan renéixer a nosaltres mateixos, al nostre cos, als nostres sentiments, a la veritat del desig. A un desig brutal: trágic». És, efectivament, en termes de desig on es juga la partida amb la vida i la mort. Potser per això es tracta d'uns textos desoladament actuals, d'una bellesa ferotge.