Proa-literaria | col·lecció
Teatre Nacional de Catalunya - 40 | ISBN 978-84-8437-681-1 | 12,5 €
184 pàgines | Publicat 16/03/2004 | 13,2x21,5 cm. |
Teatre | Català

La projecció de l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà en el conjunt de l'Estat espanyol va ser possible sobretot arran de la seva relació personal amb l'actriu María Guerrero, que va apostar fortament per ell, com també va fer per Echegaray i Galdós, de cara a renovar l'escena espanyola de l'última dècada del segle xix. Guimerà, que ja havia estrenat a Madrid
Mar i cel (1891) i Judith de Welp (1892), va escriure Maria Rosa
expressament per a María Guerrero, que la va estrenar a Madrid, traduïda per Echegaray, el mateix dia (24-XI- 1894) que la versió original es donava a conèixer al Teatre Novetats de Barcelona. L'obra, que no va deixar indiferent la crítica i va ser un gran èxit de públic, va establir una estreta i llarga col-laboració entre el dramaturg català i l'actriu madrilenya.
Guimerà va escriure amb Maria Rosa la història d'una desbordant passió amorosa entre en Marçal i la protagonista. El primer farà tots els possibles -fins arribar a matar- per posseir-la. La Maria Rosa, que no pot evitar la forta atracció sexual que sent per en Marçal, viu amb desfici aquesta situació perquè li crea remordiments i sentiments de culpa en relació amb l'Andreu, el seu marit mort en tràgiques circumstàncies. La revelació final d'un secret gelosament guardat per en Marçal produirà en la Maria Rosa un gran trasbals emocional d'insospitades conseqüències.