A la vora del mar, a trec de vida, tots hem experimentat, alguna vegada, la crida de la mort. És aleshores quan sabem que el moment s’acosta, que aviat arribarà l’instant d’haver d’enfrontar-nos amb nosaltres mateixos i acceptar la nostra més íntima realitat. És la crida d’aquell mar color d’hivern que ens aboca al temps gèlid de la nostra vida, quan ens trobem a la intempèrie i les rajoles són fredes sota els peus descalços. I és aleshores quan tan sols podem obrir un llibre i llegir un poema. Els versos d’aquest volum intenten explicar, i explicar-se, els motius d’aquesta humana solitud.