Llorenç Villalonga i la fi del món ofereix una nova lectura de Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1956, 1961), les dues novel·les més conegudes de Llorenç Villalonga. Els capítols sobre Mort de dama analitzen les peculiaritats de la seva estructura i el seu caràcter autoreferencial, que la converteixen en una novel·la avantguardista tardana; el personatge de Dona Obdúlia Montcada, construït amb materials que es troben a La deshumanización del arte (1925), d’Ortega, i al Glossari, d’Eugeni d’Ors; i el personatge d’Aina Cohen, que respon al perfil de l’escriptora víctima d’un sistema patriarcal i, al mateix temps, representa la literatura “putrefacta” del passat que Villalonga rebutjava. L’assaig sobre Bearn argumenta que el món bearnià és una ficcionalització de la teoria dels cicles històrics d’Ortega, proposa llegir la història de la sala de les nines a través del filtre que proporciona Le Docteur Pascal, d’Émile Zola, i demostra que el binomi Don Toni de Bearn/Joan Mayol evoca la distinció nietzscheana entre la moral dels senyors i la moral dels esclaus.