De petits, per entretenir l'espera a cal barber, els meus germans i jo acostumàvem a endur-nos lectura. Aquell dia vaig jo vaig endur-me el meu llibre de contes. Tenia unes il·lustracions molt ben fetes: així que l'obria, m'hi quedava encantat. Em parlava d'un somriure robat i d'un petó volador. Era extraordinari. No m'hauria estranyat de trobar-me retratat en aquelles ratlles. Era un llibre especial: hi sortia un espantaocells que es deia Bemat i enraonava, un faroner solitari i un nen que es passava el dia de Nadal penjat al sostre. La meva fantasia vivia tancada a les pàgines d'aquell llibre. Encara el guardo, i el guardaré per a tota la vida.