Els tres relats que aquí es presenten tenen en comú el fet de mostrar uns personatges obsedits per la creació literària i per la figura de l'escriptor. Seguint un procediment habitual en l'autor, James presenta aquesta obsessió en la forma d'un misteri que cal descobrir, i que al final sempre resulta decebedor. «La lliçó del mestre», «Els papers d'Aspern» i «La figura de l'alfombra» són exemples magnífica de l'art de James en la construcció de trames subtils que mostren totes les ambigüitats i els enganys de la percepció humana. D'altra banda, la particular sintaxi de James, que s'ha respectat en la traducció catalana, crea una atmosfera de densitat estilística i moral que constitueix la troballa més important d'aquest autor.