La poesia de Joan Martínez-Mora, finalment aplegada en aquest volum, "és -en paraules d'Hèctor Bofill-, una aposta per la realitat, per l'immediat i el primari de les nostres emocions, transmeses amb el mestratge de qui sap concentrar la màxima potència metafòrica en el mínim lapse retòric". Les seves composicions se centren en la lírica amorosa, en els conflictes que assetgen l'home i en la reflexió sobre el col.lapse de la mort. Amb tot, hi ha també una certa alternança entre la solemnitat d'alguns versos i la mirada sarcàstica, a mig camí entre la crítica social i el testimoniatge històric. En aquest sentit, les "Antinadales" de la darrera secció del recull incorporen un tonificant sentit de l'humor, imprescindible, d'altra banda, per combatre la mediocritat política que el poeta evoca. La llàntia i l'ombra, en definitiva, dóna a conèixer una obra poètica aplegada des del pòsit de l'experiència acumulada al llarg de cinquanta anys.