“El món, per a tu, encara és aquell noble desconegut damunt del qual aboques totes les teves il·lusions i esperances. De mica en mica, aniràs comprovant que res no és tan fàcil, però hi haurà bons moments, Ramon, i jo seré al teu costat per tal de compartir-los. Tindràs sempre persones a la vora que t’estimaran i en les quals podràs vessar les teves pors, deixar anar la teva tristesa, lliurar-te si convé al dolor i desbocar la teva alegria. Sí, el món és aquest joc meravellós, consisteix en tot això, encara que ara se’t faci una mica difícil d’entendre...” (Del pròleg El bell joc de la vida, de l’autor).