"Guspires de vida, de la vida, de la pròpia vida..." Qualsevol d'aquests enunciats podria donar títol a aquesta opera prima de la Rosa M. Hereu i Ponsatí, que ha sortit definitivament com a jo m'estimo tal com sóc. La Rosa va néixer a Sant Sadurní de l'Heura, petit poble arrecerat de les muntanyes de les Gavarres, i els tocs de tramuntana que baixen, llisos i punyents, des del Canigó, van anar deixant als sòls del seu esperit llavors de creativitat artística. Els passos d'inici a les vetlladetes teatrals organitzades a l'escola del poble i a la participació posterior en grups escènics i juvenils, van burxar aquelles llavors fins a convertir-les en plançons. I avui, ja amb més maduresa, i d'una manera totalment autodidacta, ha recollit retalls de vida viscuda, observada, intuïda o, tal vegada, somiada i n'ha elaborat aquest primer treball que ha de prendre cos i ànima dalt de l'escenari. Els espectadors han de dir-hi l'última paraula... Josep M. Follia