"Girona ha estat el ferment de la meva vida, i el carrer de la Força, l'òvul, allargat, de la existència Aquesta cita de J. Pla del llibre la Girona dels Poetes, antologat per N. J. Aragó, i el fet d'haver nascut al barri vell de Girona, exactament al carrer de la Força, xamfrà Escales de la Pera, caminar els primers passos sobre els graons gastats que duen a la Font de la Marededéu, haver escoltat des d'un balcó, el del número 16, les campanes del toc dels canonges i de les hores, i el crit de les xibeques sota el campanar i més tard trepitjar aquests carrers estrets i misteriosos, «...al carrer de l'Escola Pia, davant de l'església de Sant Felip Neri, hi ha un racó deliciós... » diu Mn. Marqués en el llibre Girona Vella, la solitud de les tardes de Diumenge, «entrar a la Capella de les monges blanques...» recuperar l'atmosfera levítica d'un temps que ha existit, copsar-ne detalls i donar la meva visió personal, entre el record i el mite. L'obsessió de la Catedral, la foscor i la llum dels vitralls, l'olor de l'encens i aquell silenci. Jardins imaginats més que vistos, tocar les pedres de Girona, sentir la vida, el batec i el dolor dels segles...