El Diccionari català-valencià-balear té una història plena de possibilitats. A la dècada de 1930 Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll i Josep Calveras van plantejar-se en diverses negociacions que la Biblioteca Balmes de Barcelona fos la seu central de redacció del Diccionari, i que l’Oficina Romànica en fos el segell editorial Aquesta possibilitat del passat és tota una microhistòria del Diccionari, gairebé desconeguda fins ara, que queda al descobert a la llum dels epistolaris editats en aquest llibre. Els difícils inicis del Diccionari coincideixen amb l’eclosió de la figura de Josep Calveras. Aquest no va esdevenir ben bé el relleu del gran canonge de Mallorca, tot i que mantingués una actitud crítica davant la codificació fabriana. Per carregar-se d’¡informació i d’arguments, Calveras va acudir a Alcover i a Moll perquè li fornissin dades lingüístiques de l’Oficina Romànica per ajudar l’Obra del Diccionari, nombrosos textos analitzats en aquest llibre posen en relleu el fet que el Diccionari, quan encara no estava imprès, va ser la font més important amb què Calveras es va documentar per als seus estudis, de manera que se’n va convertir en el primer lector avant la lettre.