Imma Monsó, hereva de figures que han superat l’exili femení de la cultura i alhora autora d’una obra summament innovadora en la narrativa contemporània, ocupa ja un lloc preeminent en la literatura catalana, i es troba en plena activitat creativa. Aquest volum en presenta l’univers literari i un estudi focalitzat en els seus contes i novel·les. La primera part de l’estudi de Montserrat Lunati mostra la trajectòria d’Imma Monsó, la recepció dels seus llibres i el lloc que ocupen dins la narrativa femenina actual, en la qual Monsó hi destaca per un discurs irònic i subtil però implacable en la transgressió, i per un concepte de diferència ample i inclusiu. L’estudi també reflexiona sobre la literatura com a institució i sobre la inclusió de veus femenines als espais canònics; ja a la segona part, se centra en l’anàlisi dels contes i novel·les publicats per Imma Monsó entre el 1996 i el 2004.