L'illa i una nit reuneix els contes cle Gabriel Janer Manila publicats en El cementiri de les roses (1972) i Tango (1977), a més d'altres d'inèdits o d'apareguts en clistintes publicacions. Es tracta d'una revisió de la trajectòria de l'autor en la seva dedicació a la narrativa curta (trenta anys separen el primer conte del darrer), en l'exercici de la qual ha assolit una tnestria àmpliament reconeguda. En totes aquestes obres s'evidencia l'interès que suscita en l'autor la realitcat, sempre en transformació, del seu país i el seu temps. Els relats de 1: illa i una nit estan impregnats de crítica social, de vegades punyent, d'altres agredolça, embolcallada amb una certa amargor pels canvis provocats pel turisme en una societat com Mallorca («Cartes a Michael») i amarats de la memória històrica de fets recents, com la Guerra Civil («La relíquia»). La incomunicació amb la parella, amb la família, amb els pares, i grans dosis d'insatisfacció personal donen cos a contes dramàtics i anguniosos, no sense una certa mesura d'humor («Aquella inacabable fredor dels nostres braços», «Diari d'una boja» o «Final del primer acte»). Ezz altres contes («El regne del foc», «Els camins de la mar», «L'estampa», «Com si portàs ocells sota la pell», «L'Objecte sobre l'illa», «Margherita i eLs peix(js» o «Zzzzz..!»), l'autor es recrea en l'exercici del realisme màgic, tot ï que la crítica social sempre hi és present.