Sense la càrrega d'emotivitat d'un diari personal, un dietari permet al seu autor reflectir el món que l'envolta, els esdeveniments quotidians o sorprenents, tot filtrat per una apreciació crítica; i manifestar el grau d'empatia que provoquen en el seu esperit. Ben cert que un dietari és, també, un llibre personal d'indefugible compromís. Hora nona conté les anotacions preses al llarg de gairebé tot l'any 2004, un any que és com tots, amb fases més lluminoses i unes altres de més ombrívoles. L'autor, en una etapa avançada de la seva vida, contempla i comenta des d'una òptica crepuscular allò que els dies despleguen davant seu, i en fa constar la seva apreciació, de tant en tant amb un llampec d'humor, com és el cas del singular enfocament del santoral. Amb una carrera que frega la seixantena d'anys d'activitat, Josep Vallverdú (Lleida, 1923) ha tingut lleure i oportunitat de tocar tots els aspectes de la creació literària, des de la reeixida corrua d'obres narratives infantils i juvenils al camp de l'assaig, la biografia i memorialística, els dietaris i la traducció. Un dels aspectes a què darrerament s'ha lliurat assíduament és l'assaig lleuger i el dietari en forma d'articles molt diversos. Pel conjunt de la seva obra l'autor ha rebut distincions aquí i a fora, que culminen amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 2000.